El passat 28 de abril es va publicar la Resolució ACC/1435/2023, de 27 d’abril, per la que s’aproven les bases reguladores que han de regir la convocatòria d’ajudes destinades a la retirada, en origen, de residus de materials d’aïllament i de la construcció que continguin amiant, ubicats a l’àmbit territorial de Catalunya, i a instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic en cobertes afectades.

Aquesta resolució s’inscriu dins el Pla Nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya i suposa una dotació econòmica de 50 milions d’euros per a la promoció de la retirada de l’amiant de les cobertes que encara el contenen, i la seva substitució por materials lliures d’aquest compost cancerigen, així com la instal·lació sobre la nova coberta de plaques fotovoltaiques per l’autoconsum.

BENEFICIARIS

La resolució consta de dos annexes, l’annex 1 va dirigit als particulars, públics o privats, i comunitats de veïns, i l’annex 2 als bens immobles on es desenvolupi o s’hagi desenvolupat una activitat econòmica.

QUANTIA DE LA SUBVENCIÓ

La subvenció per les despeses econòmiques derivades de la retirada i gestió dels residus d’amiant per l’annex 1 serà de caràcter dinerari, amb un percentatge del 100% de les factures presentades amb un màxim de 30.000 €.

I per l’annex 2, l’import màxim de les subvencions es determinarà en funció de la inversió o de los costos de les accions que hagin de dur-se a terme, i que es demostrin estrictament necessàries per realitzar els projectes, fins al 40% del pressupost (60% per a les petites empreses).

A part d’aquest percentatge, per a les cobertes d’amiant es fixa el següent import màxim subvencionable:

Y per a les instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum, la subvenció per les despeses econòmiques serà de caràcter dinerari i serà el resultat de multiplicar el valor de la potència pic instal·lada pel valor que correspongui d’acord amb les dades següents:

DESPESES SUBVENCIONABLES

Es considera subvencionable la retirada, transport i tractament dels residus de materials d’aïllament i de la construcció que contenguin amiant per l’annexo 1. No es consideraran despeses subvencionables els materials d’obra i construcció emprats per a substituir la funció que realitzava l’amiant retirat a l’immoble.

I per l’annex 2, es considera subvencionable la retirada, transport, tractament i substitució de les cobertes retirades, així com la instal·lació d’autoconsum fotovoltaic a les cobertes d’amiant afectades.

PROCEDIMENT DE CONCESSIÓ

El procediment de concessió serà el de concurrència pública no competitiva per l’Annex 1 i concurrència competitiva per l’Annex 2.

No seran subvencionables les actuacions iniciades amb anterioritat a la sol·licitud de l’ajuda.

TERMINIS

Sol·licitud: El termini de presentació de las sol·licituds, acompanyades de la documentació que estableixen les bases, serà el que indiqui la corresponent resolució de convocatòria (publicació en breu).

Resolució: 6 mesos des de la data de publicació de la convocatòria.

Execució: 24 mesos després de la data de resolució d’atorgament de la subvenció.

Justificació: 3 mesos després de la data de finalització del termini d’execució.

Des de DEPLAN li oferim la nostra experiència i el personal acreditat que necessiten per l’assessorament en la presentació de las sol·licituds i el compliment de les altres condicions necessàries per poder optar a les ajudes corresponents. Pot enviar-nos les seves consultes a info@deplan.es

El 27 de novembre de 1992 es va inscriure al Registre Mercantil de Barcelona la societat DEPLAN, S.L. amb l’objecte social “prestació de serveis d’assessorament i realització de projectes sobre l’avaluació de l’impacte ambiental, així com la planificació, auditoria i gestió del medi ambient i la comercialització de sistemes i mètodes de gestió ambiental”, donant inici a les seves operacions l’1 de gener de 1993.

Corrien per aquells anys l’inici de les consideracions mediambientals als projectes de infraestructures, i la creació d’empreses i serveis al voltant de la preocupació pel medi ambient com a denominador comú.

A Catalunya s’havia creat, al febrer de 1991, l’anomenat Departament de Medi Ambient, pioner en tot l’estat espanyol, i que recollia les competències en la matèria disperses a la resta d’organismes de la Generalitat.

A nivell estatal, només existia la Secretaria d’Estat per a les Polítiques de l’Aigua i el Medi Ambient dins del Ministeri d’Obres Públiques, que al 1993 passa a denominar-se d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient; i no és fins al 1996 quan es crea el Ministeri de Medi Ambient.

Encara es recorden com anecdòtics aquells episodis de l’aleshores primera ministra de medi ambient, Isabel Tocino, a favor de la transhumància amb “traje campero” blau i vara de comandament donant recolzament a les canyades reials a Salamanca, o l’adhesió, dins de la Unió Europea, al Protocol de Kyoto a la COP 3 (Kyoto, 1997) i que no va entrar en vigor fins el 2005, pel qual es permetia a Espanya emetre un 15% més que al 1990 d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, límit que va quedar totalment superat després del creixement que va tenir España durant els anys següents.

Entrega pel Conseller de Medi Ambient i Habitatge Francesc Baltasar, del reconeixement a DEPLAN como empresa fundadora d’ACECMA (2007)

En aquells anys ja es disposava d’algunes normatives sectorials, com el Reial Decret 849/1986 pel qual s’aprovava el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupava la Llei 29/1985 d’Aigües, la Llei 20/1986 bàsica de residus tòxics i perillosos i el seu Reglament 833/1988, la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric i el seu desenvolupament mitjançant el Reial Decret 833/1975 o el Reial Decret legislatiu 1302/1986 d’avaluació d’impacte ambiental i el seu text refós aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/2008, totes elles ja derogades i àmpliament superades a l’actualitat.

Abocament incontrolat de residus i aigües residuals al riu Llobregat (1998)

Amb aquests mitjans, DEPLAN va iniciar la seva marxa en aquells dies i el seu primer treball va ser la realització d’un cens mediambiental d’activitats a l’Ajuntament de Ripollet (Barcelona). Després d’una etapa inicial marcada per treballs per a l’administració pública i un canvi de socis al 1997, la nostra activitat comença a posicionar-se a l’enginyeria i consultoria ambiental al sector industrial, passant des d’aleshores poc a poc a ser el nostre camp d’activitat majoritari fins a l’actualitat, on representa més del 90% de la nostra facturació.

No podem oblidar aquí el decisiu paper a la millora ambiental de totes les organitzacions que han jugat les normes ISO, especialment des de l’aprovació de la primera ISO 14001 al 1996 i que des de DEPLAN vam tenir clar des del primer moment, apostant per la implantació i auditoria de sistemes de gestió ambiental, però també de qualitat, seguretat i salut, gestió energètica o, més recentment, de petjada de carboni.

Finalment, destacaria aquí també com a fonamental en tot el desenvolupament del sector de l’enginyeria i consultoria ambiental, la publicació de la Directiva de Prevenció i Control Integrat de la Contaminació (per les seves sigles en anglès IPPC) i la seva influència en el desenvolupament legislatiu a nivell estatal i autonòmic a les diferents lleis que regulen el control ambiental de les activitats, i en les que DEPLAN és una empresa experta i amb moltíssima experiència en els sectors industrials de major impacte ambiental.

Des de DEPLAN hem assessorat a multitud d’empreses per millorar ambientalment, adoptant tecnologies ambientals i sistemes per a minimitzar el seu impacte, ja sigui per assolir els nous requeriments legislatius d’obligat compliment, ja sigui para adaptar-se voluntàriament als sistemes de gestió amb la finalitat de satisfer al seus clientes, a la societat i millorar la seva eficiència mediambiental.

Tractament d’olors en estació depuradora d’aigües residuals (2019)

A DEPLAN, també hem anat evolucionant amb els esdeveniments i el mercat ambiental, amb una cura molt especial pel personal i la seva formació per poder oferir un equip tècnic multidisciplinari amb gran experiència i serveis d’alta qualitat.

Pla estratègic DEPLAN 2021 – 2025 (juliol 2022)

En aquest període de creixement de DEPLAN ha estat clau també la creació de les delegacions: primer a València l’any 2000 i Girona al 2002, després Aragó (encara que amb diversos alts i baixos entre 2005 y 2020) i finalment les delegacions Sud (2016) i Madrid (2017).

Amb una plantilla actual de 25 persones i una facturació propera als 2 M€, podem dir molt orgullosament que som una empresa sòlida, de confiança i professional, que el nostre equip tècnic multidisciplinari de gran experiència format per químics, biòlegs, ambientòlegs i enginyers, recolzat per una xarxa de col·laboradors experts en diferents matèries i amb el suport del nostre departament d’administració, conforma el soci perfecte per a un assessorament d’altíssima qualitat i desenvolupament dels seus projectes de sostenibilitat ambiental amb garanties d’èxit i fiabilitat.

Por tot això i després de 30 anys oferint solucions ambientals, ens podem considerar un referent en el sector i, per tant, amb més força que mai, reivindiquem els nostre eslògan que ens ha guiat tots aquests anys:

VOLEM SER EL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA SEVA ORGANITZACIÓ

EL NOSTRE OBJECTIU: LA SEVA MILLORA

Barcelona, maig de 2023

Jorge Vicente Alfanjarín

Director DEPLAN, S.L.

L’Estratègia Espanyola d’Economia Circular, España Circular 2030, del Ministeri de Transició Ecològica y Repte Demogràfic (MITERD), determina les bases per a impulsar un nou model de producció i consum en el que el valor de productes, materials i recursos es mantingui a l’economia durant el major temps possible, alhora que es redueixi al mínim la generació de residus i s’aprofitin amb el major abast possible els que no es poden evitar.

D’altra banda, dins d’aquesta Estratègia i els seus corresponents plans d’actuació, s’inclouen, com una de les relacionades amb el tancament del cercle, les matèries primeres secundàries.

Las mesures proposades por l’eix d’actuació “Matèries primeres secundàries” van encaminades a garantir la protecció del medi ambient i la salut humana, reduint l’ús de recursos naturals no renovables i reincorporant en el cicle de producció els materials continguts en los residus com matèries primeres secundàries.

La derogada Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats ja va incorporar al nostre ordenament jurídic els conceptes de “subproducte” y “fi de condició de residu”, que contribueixen a delimitar l’aplicació del règim jurídic dels residus i a desenvolupar l’eix d’actuació de Matèries primeres secundàries.

Seguint les pautes d’aquesta regulació, i de la Directiva Marc de residus, la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que va entrar en vigor l’abril del any passat, recull en els seus articles 4 i 5 aquests conceptes, i aprofita per regular els procediments mitjançant els quals poden aplicar-se.

SUBPRODUCTES

Una substància o objecte resultant d’un procés de producció, la finalitat del qual no sigui la producció d’aquesta substància o objecte, es pot considerar un subproducte quan es compleixin, simultàniament, les següents condicions:

1. Que es tingui la seguretat de que la substància o objecte serà utilitzat ulteriorment
2. Que la substància o objecte es pugui utilitzar directament sense haver que sotmetre’s a una transformació ulterior diferent de la pràctica industrial habitual
3. Que la substància o objecte es produeixi com a part integrant d’un procés de producció
4. Que l’ús ulterior compleixi tots els requisits pertinents relatius al producte, així com a la protecció de la salut humana i del medi ambient, sense que produeixi impactes generals adversos per a aquests

Les Comunitats Autònomes avaluen i autoritzen com a subproducte les substàncies o objectes que tinguin origen en una instal·lació productora ubicada en el seu territori, o en una altra comunitat autònoma previ informe favorable d’aquesta, sempre que es destinin a una activitat o procés industrial concret en el territori de la pròpia comunitat autònoma.

És molt important tenir en compte que aquestes autoritzacions tenen validesa, únicament, per l’ús autoritzat del subproducte a l’activitat o procés industrial de destí.

FI DE CONDICIÓ DE RESIDU

Determinats tipus de residus, que hagin estat sotmesos a una operació de valorització, inclòs el reciclat, podran deixar de ser considerats como a tals, sempre que es compleixin totes les condicions següents:

1. Que les substàncies, preparats o objectes resultants hagin de ser usats per a finalitats específiques
2. Que existeixi un mercat o una demanda per a aquestes substàncies, preparats o objectes
3. Que las substàncies, preparats o objectes resultants compleixin els requisits tècnics per a les finalitats específiques, la legislació existent i les normes aplicables als productes
4. Que l’ús de la substància, preparat o objecte resultant no generi impactes adversos globals per al medi ambient o la salut humana

Les Comunitats Autònomes, a petició del gestor de residus, podran incloure en l’autorització que concedeixin conforme a l’article 33 de la Llei 7/2022 de residus (autorització d’operacions de recollida i tractament de residus), que un residu valoritzat en una instal·lació ubicada al seu territori deixi de ser residu perquè sigui usat en una activitat o procés industrial concret ubicat en aquesta mateixa comunitat autònoma, o bé en una altra comunitat autònoma previ informe favorable d’aquesta última.

ORDRES MINISTERIALS

A més, actualment el MITERD ha publicat una sèrie d’ordres ministerials per establir els criteris de declaració de subproducte o fi de condició de determinats residus, amb l’objectiu de donar major garantia jurídica als mateixos, així com una harmonització en tot el territori nacional.

En concret, s’han publicat ordres ministerials de declaració de subproducte, en l’àmbit agroalimentari principalment, i de fi de condició de residu per l’oli usat, fuel procedent de residus MARPOL, paper i cartró recuperat o el cautxú granulat y pols de cautxú procedent del tractament de residus de pneumàtics fora d’ús.

També existeixen projectes d’ordre ministerial per al plàstic, biodièsel a partir d’oli usat, mescles bituminoses generades en la demolició de ferms i els residus de formigó.

Les ordres ministerials per a la fi de condició de residus inclouen en general, i d’una manera molt sintètica, una sèrie de condicions que es descriuen a continuació:

• Criteris aplicables al residu en qüestió
• Limitacions en cas necessari
• Model de declaració de conformitat
• Sistema de gestió de qualitat que:
  • Permeti demostrar els criteris aplicables
  • Inclogui procediments per a:
    • Control i admissió de residus
    • Supervisió del procés
    • Control de qualitat
    • Observacions del client o següent posseïdor del residu
    • Revisió i perfeccionament del sistema de gestió
    • Formació del personal
  • Inclogui requisits específics de control
  • Inclogui la metodologia de mostreig i presa de mostres
  • Sigui verificat
  • Estigui accessible a les autoritats

Des de DEPLAN li oferim l’assessorament i recolzament necessaris per a la consultora d’obtenció de la fi de la condició dels seus residus, sempre amb la garantia de qualitat, el coneixement i l’experiència que aporta una Enginyeria i Consultoria fundada l’any 1992 i que es regeix amb els estàndards segons la norma ISO 9001 y la norma ISO 14001.

Com cada any i durant el primer trimestre, s’han de dur a terme una sèrie de tràmits obligatoris en matèria de medi ambient que suposen per a les empreses l’elaboració i presentació d’una documentació específica davant l’Autoritat Ambiental competent, que pot ser diferent en funció de la Comunitat Autònoma.

A continuació, els resumim els tràmits a presentar amb les especificitats a tenir en compte. Per a més informació, ens pot enviar les seves consultes a info@deplan.es.

Registre d’emissions i transferència de contaminants (E-PRTR)

Les activitats afectades pel registre E-PRTR (Annex I del RD 508/2007) han d’informar abans del 28 de febrer, de les seves emissions anuals a l’aire, a l’aigua, al sòl i sobre generació de residus i emissions difuses, d’una sèrie de substàncies contaminants especificades a l’esmentat Reial Decret.

A la Comunitat Autònoma de Catalunya, la data màxima de presentació és el 31 de març per a establiments industrials, i de l’1 al 30 d’abril per a explotacions ramaderes.

Pla de gestió de dissolvents

Les instal·lacions a les que es desenvolupin activitats incloses a l’Annex I del Reial Decret 117/2003 (sempre que es realitzin superant els llindars de consum de dissolvent establerts a l’Annex II), han de presentar el Pla de Gestió de Dissolvents de l’any precedent per a comprovar el compliment dels valors límits d’emissió abans del 31 de març.

A la Comunitat Valenciana la data màxima és el 28 de febrer.

El tràmit es pot realitzar a través de l’aplicatiu web de l’òrgan ambiental de la CCAA o al registre general, segons cada cas.

Memòria de productors de residus perillosos i declaració anual de productors de residus industrials

**NOVETAT** Els Productors de Residus Perillosos han de presentar una memòria anual (Llei 7/2022) abans de l’1 de març.

En virtut de l’Acord de la Comissió de Coordinació en Matèria de Residus del MITERD de 16 de maig de 2023, en algunes CCAA, les activitats que disposen de tota la documentació de trasllat de residus perillosos de forma telemàtica (a través d’E-SIR i altres plataformes Web autonòmiques) es considera que ja tenen formalitzada aquesta obligació i, per tant, queden alliberades de presentar la memòria anual.

La Comunitat Autònoma de Catalunya s’ha acollit a aquest acord, no obstant això estableix que les activitats industrials (CCAE comprès en les lletres B, C, D o E), tant si generen residus perillosos como si no, continuen tenint l’obligació de presentar la Declaració de Residus Industriales (DARI) gestionats l’any anterior (Decret 93/99) abans del 31 de març.

El tràmit es pot realitzar a través de l’aplicatiu web de l’òrgan ambiental de la CCAA o al registre general, segons cada cas.

Memòria anual de gestors de residus

Els gestors de residus han de presentar la Memòria o Declaració Anual de Gestió de Residus abans de l’1 de març.

El tràmit es pot realitzar a través de l’aplicatiu web de l’òrgan ambiental de la CCAA o al registre general, segons cada cas.

Informació anual sobre envasos posats en el mercat / declaració anual d’envasos (DAE)

**NOVETAT** Després de l’entrada en vigor del Reial Decret 1055/2022, els productors de productes envasats s’han de registrar al Registre de Productors de Producte – Secció envasos habilitat a la Seu Electrònica del MITERD.

Enguany, la Informació Anual d’Envasos s’haurà de presentar a través de la Seu Electrònica del MITERD, d’acord al següent calendari:

• Període 2021: De l’1/05/23 al 31/07/23
• Període 2022: De l’11/08/23 al 31/10/23

A més, si s’està adherit a un Sistema Colectiu de Responsabilitat Ampliada del Productor (SCRAP), s’ha d’informar al mateix abans del 28 de febrer.

Informe de seguiment del pla empresarial de prevenció i ecodisseny d’envasos (PEPE)

**NOVETAT** En virtut del que recull el RD 1055/2022, els productors de productes que, al llarg d’un any natural, introdueixin al mercat una quantitat d’envasos igual o superior a las següents quantitats, estan obligats a aplicar un pla empresarial de prevenció i ecodisseny amb caràcter quinquennal:

• 250 tones, si es tracta exclusivament de vidre
• 50 tones, si es tracta exclusivament d’acer
• 30 tones, si es tracta exclusivament d’alumini
• 20 tones, si es tracta exclusivament de plàstic
• 20 tones, si es tracta exclusivament de fusta
• 15 tones, si es tracta exclusivament de cartró o materials compostos
• 300 tones, si es tracta de varis materials i cadascun d’ells no supera, de forma individual, les quantitats anteriors

Els productors de producte han d’aplicar aquests plans a partir de l’any següent en el qual es superin aquests llindars.

Els PEPE podran ser elaborats de forma individual pels productors de producte, o a través dels SCRAP en els quals participin.

En el termini de tres mesos després de la finalització del pla, s’ha de remetre un informe relatiu al seu grau de compliment, adreçat a la CCAA on tinguin la seu social.

Estudi de minimització de residus perillosos

Les activitats generadores de > 10 tones anuals de residus perillosos han de realitzar un Estudi de Minimització de Residus Perillosos cada 4 anys.

El tràmit es pot realitzar a través de l’aplicatiu web de l’òrgan ambiental de la CCAA o al registre general, segons cada cas.

Informe de situació periòdic (ISP)

El Reial Decret 9/2005 defineix les Activitats potencialment contaminadores com aquelles activitats industrials o comercials que, ja sigui per la producció, manipulació o emmagatzematge de substàncies perilloses o por la generació de residus, poden contaminar el sòl (activitats classificades a l’Annex 1 de l’Ordre PRA/1080/2017). Aquestes activitats han de presentar diferents tipus d’informes de sòl (IPS, IS, ISp).

Igualment, els propietaris de finques on en el passat s’hagi desenvolupat alguna activitat potencialment contaminant del sòl, hauran de presentar un informe de situació (IS).

Al BOE de 7 de desembre, s’ha publicat l ‘Ordre TED/1211/2022, de 1 de desembre, per la que s’estableixen les bases reguladores i s’efectua la convocatòria per a la concessió d’ajudes a l’impuls de l’economia circular.

El Projecte estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) en economia circular fou aprovat el 8 de març de 2022 en Consell de Ministres. La finalitat d’aquestes ajudes és fomentar la sostenibilitat i circularitat dels processos industrials i empresarials per a millorar la competitivitat i innovació del teixit industrial, dins del marc d’una economia circular.

Seran subvencionables les actuacions que pertanyin a la Línia d’Acció 2 del PERTE , i que contribueixin de manera substancial a la transició cap a una economia circular en una de les següents categories:

1. Reducció del consum de matèries primeres verges
2. Ecodisseny i posada en el mercat de productes realitzats sota esquemes d’ecodisseny
3. Millora de la gestió de residus
4. Transformació digital de processos a través d’infraestructures i sistemes

Així mateix, seran subvencionables els projectes de I+D que es trobin dins de qualsevol de les categories a), b) i c) dirigides a:

• Projectes d’investigació industrial
• Projectes de desenvolupament experimental
• Estudis de viabilitat

Les ajudes regulades en aquesta Ordre només seran aplicables si tenen efecte incentivador sobre l’activitat de l’empresa objecte de l’ajuda. Es considera que l’ajuda concedida té efecte incentivador quan l’inici dels treballs comenci a partir de que el beneficiari ha presentat la sol·licitud i la memòria. Així mateix, han de complir el principi de al medi ambient.

Pot consultar la guia publicada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic prement aquí

Les persones o entitats beneficiàries podran ser las següents, sempre que estiguin legal i vàlidament constituïdes, i disposin d’un establiment o sucursal a Espanya:

• Les persones jurídiques de dret privat amb personalitat jurídica pròpia
• Les entitats d’economia social
• Les agrupacions de les anteriors

L’ajuda tindrà una quantia total màxima de 10 milions d’euros per projecte i entitat, i un import mínim de 150.000 euros per projecte i entitat, excepte en el cas dels estudis de viabilitat i projectes de digitalització, que tindran una quantia màxima de 5 milions d’euros.

Termini per a l’execució dels projectes

El termini d’execució màxim dels projectes varia en funció de l’import d’ajuda assignat:

• 31 de desembre de 2023 per a projectes amb ajuda major o igual a 150.000€ i menor o igual a 400.000€
• 31 de desembre de 2024 per a projectes amb ajuda major a 400.000€ i menor o igual a 2.500.000€
• 31 de desembre de 2025 per a projectes amb ajuda major a 2.500.000€ i fins a 10.000.000 €

Termini de presentació

El termini de presentació començarà l’endemà de la publicació d’aquesta ordre al BOE i finalitzarà 45 dies naturals a partir de la data de publicació (finalitza el 23 de gener de 2023). Les sol·licituds presentades fora del termini establert donaran lloc a la seva inadmissió.

S’admetrà un màxim de dues sol·licituds per cada entitat, independentment de que es presentin de forma individual o agrupada. Es presentarà una única sol·licitud por projecte.

Des de DEPLAN li oferim la nostra experiència i el personal acreditat que necessiten per l’assessorament en la presentació de les sol·licituds i el compliment de les demés condicions necessàries per a poder optar a les ajudes corresponents. Pot enviar-nos les seves consultes a info@deplan.es.

Reial Decret 390/2021, d’1 de juny, pel que s’aprova el procediment bàsic per a la certificació de la eficiència energètica dels edificis.

L’obtenció de la certificació de la eficiència energètica en edificis aplica a:

• Edificis de nova construcció
• Edificis o parts d’edificis existents que se venguin o lloguin a un nou arrendatari
• Edificis o parts d’edificis pertanyents o ocupats per una Administració Pública amb una superfície útil total superior a 250 m²
• Edificis o parts d’edificis en els que es realitzin reformes o ampliacions
• Edificis o parts d’edificis amb una superfície útil total superior a 500 m² destinats a ús administratiu i altres usos
• Edificis que hagin de realitzar obligatòriament la Inspecció Tècnica de l’Edifici o inspecció equivalent

El certificat d’eficiència energètica tindrà una validesa màxima de 10 anys, excepte quan la qualificació energètica sigui G, la validesa màxima dels quals serà de 5 anys.

El propietari de l’edifici serà responsable de la renovació o actualització del certificat d’eficiència energètica conforme a les condicions que estableixi l’òrgan competent de la comunitat autònoma.

Reial Decret Llei 29/2021, de 21 de desembre, pel qual s’adopten mesures urgents a l’àmbit energètic per al foment de la mobilitat elèctrica, l’autoconsum i el desplegament d’energies renovables

Abans de l’1 de gener de 2023, tots els edificis d’ús diferent al residencial privat que comptin amb una zona d’ús d’aparcament amb més de 20 places, ja sigui a l’interior o en un espai exterior adscrit, així com els estacionaments existents no adscrits a edificis amb més de 20 places, hauran de disposar de las següents dotacions mínimes de infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics:

• Amb caràcter general, s’instal·larà una estació de recàrrega per cada 40 places d’aparcament o fracció, fins a 1000 places, i una estació de recàrrega més per cada 100 places addicionals o fracció.

• Als edificis que siguin titularitat de l ‘Administració General de l’Estat o dels organismes públics vinculats a ella o dependents d’aquesta, s’instal·larà una estació de recàrrega per cada 20 places d’aparcament o fracció, fins a 500 places, i una estació de recàrrega més per cada 100 places addicionals o fracció.

Reial Decret Llei 14/2022, d’1 d’agost, de mesures de sostenibilitat econòmica en l’àmbit del transport, en matèria de beques y ajudes a l’estudi, així com de mesures d’estalvi, eficiència energètica i de reducció de la dependència energètica del gas natural.

Es limiten a partir del dia 09/08/2022, les condicions de temperatura a l’interior dels establiments habitables que estiguin condicionats situats als edificis i locals destinats a usos administratius i altres usos

La temperatura es limita als següents valors, sempre i quan no influeixi en les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball:

Important a tenir en compte:

La Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que va entrar en vigor el 10 d’abril de 2022, inclou dins del títol VII mesures fiscals per incentivar l’economia circular, sent el primer capítol el que regula l’impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables (articles del 67 al 83).

L’impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables (en endavant IPNR) té per objecte el fomento de la prevenció de la generació de residus d’aquest tipus d’envasos, i el foment del reciclatge dels residus plàstics.

Àmbit objectiu

L’IPNR s’aplicarà en tot el territori espanyol a:

• Envasos que, contenint plàstic no reciclat, no són reutilitzables.
• Productes plàstics semielaborats destinats a l’obtenció dels envasos, com les preformes, i les làmines de termoplàstic.
• Productes que continguin plàstic no reciclat destinats a permetre el tancament, la comercialització o la presentació d’envasos no reutilitzables.

A efectes de l’IPNR te la consideració d’envàs tot producte destinat a realitzar la funció de contenir, protegir, manipular, distribuir i presentar mercaderies. Es consideren també envasos tots els articles d’un sol ús utilitzats amb aquesta mateixa finalitat. Dins d’aquest concepte, i per tant afectats per l’IPNR, s’inclouen els envasos de venda o primaris, els envasos col·lectius o secundaris i els envasos de transport o terciaris.

Cal considerar que estaran subjectes a l’impost els envasos, tant buits como si estiguessin contenint, protegint, manipulant, distribuint i presentant mercaderies. A més, aquells envasos que, estant composats de més d’un material contenguin plàstic, es gravaran per la quantitat de plàstic no reciclat que continguin. La quantitat de plàstic reciclat haurà de ser certificada mitjançant una entitat acreditada, encara que, durant els primers 12 mesos següents a l’aplicació de l’IPNR, es podrà acreditar la quantitat de plàstic reciclat mitjançant una declaració responsable signada pel fabricant.

El tipus impositiu és de 0,45 euros por kilogram de plàstic no reciclat.

Fet imposable

El fet imposable de l’impost recau sobre les següents activitats:

• La fabricació.
• La importació des de fora de la UE.
• L’adquisició intracomunitària.

Supòsits de no subjecció i d’exempció

Existeixen supòsits de no subjecció y d’exempció a l’IPNR regulats a l’article 73 i l’article 75.

Deduccions i devolució de l’impost

La norma contempla diferents supòsits de disminució de les quotes tributàries per a contribuents (adquirents intracomunitaris i fabricants) dins de l’article 80, i la devolució de l’import de l’IPNR dins de l’article 81.

Meritació

El pagament de l’IPNR en funció del fet imposable es realitzarà en diferents moments, segons es tracti de fabricació, importació o adquisició intracomunitària.

Requisits legals

Els requisits legals que es desprenen d’aquesta normativa són:

(*) Tret que exclusivament realitzin adquisicions intracomunitàries de productes objecte de l’IPNR conforme algunes de les exempcions de l’article 75.

El compliment d’aquestes obligacions es realitzarà a través de la Seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària. Es troba en fase de projecte l’Ordre per la que s’aprovaran el model 592 ‘Impost Especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació’ i el model A22 ‘Impost Especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Sol·licitud de devolució’, es determinarà la forma i procediment para a la seva presentació, i es regularà la inscripció al Registre Territorial i la gestió de la comptabilitat i el registre d’existències, el que facilitarà el compliment de las obligacions indicades al paràgraf anterior.

Des de DEPLAN li oferim l’assessorament i recolzament necessaris per a la consultoria d’aplicació del nou impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables amb l’objectiu de complir amb la normativa d’aplicació, sempre amb la garantia de qualitat, el coneixement i l’experiència que aporta una Enginyeria i Consultoria fundada l’any 1992 i que es regeix amb els estàndards segons la norma ISO 9001 i la norma ISO 14001.

El passat 9 d’abril es publicà la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que va entrar en vigor el 10 d’abril de 2022, l’endemà de la seva publicació al Boletín Oficial del Estado.

A l’article 20.6 de l’esmentada llei, i tenint en compte el previst a l’article 23.5.c), el productor de 10 Tn de residus perillosos està obligat a subscriure una assegurança o una altra garantia financera que cobreixi les responsabilitats que es puguin derivar de les seves activitats atenent les seves característiques, perillositat i potencial de risc.

Aquesta garantia, en las condicions i amb la suma que es determinin reglamentàriament, ha de cobrir:

1r Les indemnitzacions degudes per mort, lesions o malaltia de les persones.

2n Las indemnitzacions degudes per danys en les coses.

3r Els costos de reparació i recuperació del medi ambient alterat. Aquesta quantia es determinarà conformement a las previsions de la legislació sobre responsabilitat mediambiental.

Els apartats 1r i 2n, han d’abordar-se mitjançant la subscripció d’una assegurança, o una altra garantia financera equivalent, de responsabilitat civil por danys a tercers.

La garantia financera a constituir per a fer front a l’apartat 3r, ha d’establir-se d’acord amb el previst a la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental, i al Reial Decret 2090/2008, de 22 de desembre. Per a determinar la seva quantia es requereix la realització d’una anàlisi de riscos mediambientals (segons s’assenyala en l’article 33.2 del Reial Decret 2090/2008, de 22 de desembre).

Per tant, és obligatori per a tots els productors de 10 tones de residus perillosos, la realització d’una Anàlisi de Riscos Mediambientals que determini la quantia de la garantia financera a constituir per a cobrir els costos de reparació i recuperació del medi ambient alterat.

Quedaran exempts d’haver d’elaborar l’Anàlisi de Riscos Mediambientals aquelles organitzacions que, a més de ser productores de 10 Tn de residus perillosos, estiguessin sotmeses, abans de la publicació de la Llei 7/2022, al que s’estableix a la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental, i al Reial Decret 2090/2008, de 22 de desembre, i que ja hagin elaborat la mateixa en els terminis establerts por aquesta altra normativa.

Des de DEPLAN li oferim l’assessorament i recolzament necessaris per a l’elaboració i presentació de l’anàlisi de riscos mediambientals a fi de complir amb la normativa d’aplicació, sempre amb la garantia de qualitat, el coneixement i l’experiència que aporta una Enginyeria i Consultora fundada l’any 1992 i que es regeix amb els estàndards segons la norma ISO 9001 i la norma ISO 14001.

Dins del nostre procés de millora continua, un any més hem realitzat una sèrie de millores al nostre servei on line d’actualització legislativa DEPLAN LEGISLACIÓN, on s’han inclòs una bona part de les aportacions dels nostres clients per una banda, i s’han implementat les noves tendències de disseny de web responsive por una altra, donant com a fruit aquesta nova versió 3.0, amb millores a totes les seccions tant a nivell de gràfics com de continguts, tal i com detallem a continuació.

Nova visualització de la WEB RESPONSIVE 3.0

Hem adaptat la plataforma DEPLAN LEGISLACIÓN al format responsive, el que permet la seva visualització des de qualsevol dispositiu. A continuació, es mostra la pantalla de l’apartat inici de l’usuari i cada secció en detall.

A més, s’ha afegit una NOVA SECCIÓ de Calendari d’alertes: Calendari amb previsualització de les alertes actives per mes i dia, que les mostra en detall un cop s’accedeix al dia concret.

Un cop seleccionada l’alerta es pot confirmar el seu compliment, editar i eliminar, a més d’accedir al requisit a la ECL des de la mateixa.

Apartat de gràfics

A l’apartat de Gràfics es pot consultar el gràfic de compliment a cada centre per categoria, i com a NOVETAT es presenta una taula amb el % de compliment desglossat per a cada vector.

Apartat de Gestió ECL

NOVA visualització de la secció d’Avaluació de Compliment Legal (ECL) per vectors, i ressaltat mitjançant colors el grau de compliment.

A més, des de la part inferior dreta s’accedeix a l’avaluació del requisit i es mostra si existeixen evidències, alertes i documents vinculats al mateix.

Un cop s’avalua el requisit apareix el missatge de “Requisit actualitzat” a la part superior del mateix.

DEPLAN LEGISLACIÓN és un servei 100% on line que recull i valora les propostes de millora dels nostres clients, les quals són molt valuoses per a la millora i actualització del servei.

Per això, el % de satisfacció supera el 93% i cada any hi ha més empreses que confien en DEPLAN LEGISLACIÓN.

Des de DEPLAN LEGISLACIÓN esperem que les noves actualitzacions els serveixin i ajudin a millorar el seguiment, control i avaluació de requisits legals, objecte del nostre servei on line.

El passat 19 d’abril, el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar una resolució del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme que millora les condicions d’accés perquè una empresa pugui ser qualificada com consumidor electrointensiu.

Per a obtenir la condició de consumidor electrointensiu, s’han de complir les següents condicions:

• El consum energètic anual de l’empresa haurà d’haver estat superior a 1 GWh durant dos dels tres anys anteriors
• El consum en les hores corresponents al període tarifari vall ha de ser de al menys el 50% de l’energia total consumida.
• El quocient entre el consum elèctric i el valor afegit brut de l’empresa ha de ser com a mínim el 0,8 kWh/€.

És en aquest darrer requisit on ha intervingut el Ministeri d’Indústria, mitjançant la resolució de 7 de abril de 2022, millorant l’anterior, que era de 1,5 kWh/€, i facilitant d’aquesta manera a moltes més empreses el poder optar a la categoria de consumidor electrointensiu. Aquesta revisió del paràmetre permetrà a un major nombre d’instal·lacions industrials accedir als beneficis previstos per als consumidors electrointensius.

El nou valor d’aquest paràmetre és aplicable des de l’endemà de la publicació de la resolució i, des d’aquest moment, les empreses que compleixin els criteris i anteriorment no haurien pogut fer-ho, poden sol·licitar el seu Certificat de Consumidor Electrointensiu a través de l’aplicació electrònica corresponent del Ministeri d’Indústria.

El termini per a la presentació de les sol·licituds és fins al 17 de juny de 2022 inclusivament.

BENEFICIS

D’una banda, les empreses registrades podran accedir al mecanisme de compensació als consumidors electrointensius dels càrrecs pel finançament de la retribució específica a renovables i cogeneració d’alta eficiència i pel finançament addicional als territoris no peninsulars, l’ordre de convocatòria d’ajudes de les quals es publicarà en les properes setmanes amb un termini de presentació que cobrirà previsiblement la segona quinzena de juny i la primera de juliol.

També podran accedir al mecanisme de cobertura de riscos derivats de l’adquisició a mig i llarg termini d’energia elèctrica per consumidors electrointensius, una línia de garanties o avals per a la cobertura de riscos per compte de l’Estat derivats dels contractes a termini d’electricitat dels consumidors electrointensius gestionada per la Compañía Española de Seguros de Crédito a la Exportación (CESCE).

A més, les industries a les que es concedeixi la certificació de consumidors electrointensius podran accedir també a la reducció del 80% del cost corresponent als peatges d’accés a les xarxes de transport i distribució d’electricitat, des de la data d’obtenció de la certificació.

Obligacions i IMPLANTACIÓ D’UN SISTEMA DE GESTiÓ de l’energia SEGons LA NORMA UNE-EN iso 50001:2018

Els beneficiaris d’aquestes ajudes de compensació als consumidores electrointensius hauran de complir amb les següents condicions:

• Disposar, abans del 18 de desembre de 2022, d’un sistema de Gestió de l’Energia auditat i certificat segons la norma UNE-EN ISO 50001:2018.
• Als consumidors electrointensius que els sigui aplicable el capítol II del Reial Decret 56/2016, del 12 de febrer, pel qual es transposa la Directiva 2012/27/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 25 d’octubre de 2012, relativa a l’eficiència energètica, en referència a auditories energètiques, hauran de realitzar al menys cada quatre anys i per cadascun dels emplaçaments inclosos en el sistema de gestió, les actuacions per a la millora de l’acompliment energètic que puguin ser considerades econòmicament rendibles, entenent como a tals aquelles actuacions amb un període de recuperació simple de la inversió no superior a tres anys.
• Durant al menys els tres anys següents a la recepció de l’ajuda, remetre un informe detallat sobre les mesures implantades, el detall dels consums d’electricitat i dels diferents tipus de combustibles, així com la producció rellevant y les ràtios de consum elèctric i tèrmic per unitat de producte i els estalvis assolits.
• Acreditar la contractació de, al menys, un 10 per cent del seu consum anual d’electricitat d’origen renovable amb una durada mínima de cinc anys. Queden exemptes d’aquesta obligació les PYME.

Des de DEPLAN li oferim la nostra experiència i el personal acreditat necessari per l’assessorament en la presentació de les sol·licituds del Certificat de Consumidor Electrointensiu, la implantació de Sistemes de Gestió Energètica segons ISO50001:2018 i el compliment de les altres condiciones necessàries per a poder optar a les ajudes corresponents.

Pot enviar-nos les seves consultes a info@deplan.es.

Què és la Petjada de Carboni?

La Petjada de Carboni és el principal indicador per avaluar la contribució al Canvi Climàtic d’una empresa, producte o servei. La seva unitat de mesura és la quantitat de CO₂ equivalent, tones o kilograms, que cal emetre per a la producció d’un be o a la prestació d’un servei.

Objectius del càlcul de la Petjada de Carboni:

• Compromís empresarial amb el desenvolupament sostenible
• Complir amb la legislació en el moment en que sigui obligatori el seu cálcul
• Ser un proveïdor compromès amb la lluita contra el canvi climàtic enfront dels nostres clientes
• Eina de marketing i comunicació

Calcular la Petjada de Carboni permet a les empreses conèixer quines són les seves principals fonts d’emissió de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) i actuar a la seva reducció.

Còm es calcula la Petjada de Carboni?

La PC es pot calcular per a una organització o per a un producte:

• Les emissions d’una organització corresponen a les emissions directes i indirectes de GEH de la seva activitat
• Las emissions d’un producte corresponen a les emissions de GEI basades en l’anàlisi de cicle de vida de l’esmentat producte (ACV) des d’una perspectiva de Petjada de Carboni

Pel càlcul s’han de definir els límits organitzacionals i l’abast de l’estudi incloent la identificació de les emissions i remocions directes i indirectes de GEH associades a les operacions de l’organització.

A més, l’organització ha d’establir un any basi històric per a les emissions i remocions o compensacions de GEH amb propòsits de comparació

Es diferencien 6 categories d’emissions directes i indirectes:

ABAST 1

• Categoria 1. Emissions directes de GEH associades a combustió de fonts tant associades a combustió de fonts, tant estacionàries com mòbils, i fugides de gasos refrigerants i CO₂ en extintors

ABAST 2

• Categoria 2. Emissions indirectes de GEH per energia importada

ABAST 3

• Categoria 3. Emissions indirectes de GEH per transport associades a la mobilitat d’empleats, viatges de negoci i transport de matèries primeres i productes fabricats
• Categoria 4. Emissions indirectes de GEH per productes utilitzats per la organització associades al consum de matèries primeres i consum d’aigua
• Categoria 5. Emissions indirectes de GEH associades amb l’ús de productes de la organització
• Categoria 6. Emissions indirectes de GEH per altres fonts, per exemple la gestió de residus

L’organització haurà de realitzar una anàlisi de la significança de les emissions indirectes

Verificació, registre i reducció

Un cop l’organització coneix la Petjada de Carboni d’un producte o empresa, hi ha vàries opcions per treballar en els seus compromisos de reducció i compensació d’emissions.

De manera voluntària, el càlcul de la Petjada de Carboni pot ser verificat per un organisme independent (Entitat de verificació), assegurant així que la declaració relativa a les emissions de gasos d’efecte hivernacle es considera coherent, transparent i sense discrepàncies.

L’organització pot posar en marxa iniciatives de reducció de GEH per a reduir o prevenir les emissions de GEH o augmentar les remocions o compensacions de GEH. Les organitzacions poden adherir-se als registres oficials i així establir de manera voluntària un compromís per reduir les seves emissions de GEH. Aquests registres ofereixen diverses eines, recolzament i reconeixement a les organitzacions registrades.

Des de DEPLAN,

• Realitzem el càlcul de la seva Petjada de Carboni
• Assessorem i ajudem a aconseguir la seva verificació segons els estàndards triats (ISO14064, GHG Protocol, ISO 14067, PAS 2060, PAS 2050)
• Tramitem el registre de la seva Petjada de Carboni als registres oficials (Ministeri de Transició Ecològica, Oficina Catalana del Canvi Climàtic …)

El passat 9 d’abril es va publicar la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per una economia circular, que va entrar en vigor el 10 d’abril de 2022, l’endemà de la seva publicació al Boletín Oficial del Estado, mentre que el títol VII “Medidas fiscales para incentivar la economía circular” entrarà en vigor l’1 de gener de 2023.

Aquesta Llei té per objecte regular:

• El règim jurídic aplicable a la posada en el mercat de productes en relació amb l’impacte en la gestió dels seus residus.
• El règim jurídic de la prevenció, producció i gestió de residus, incloent l’establiment d’instruments econòmics aplicables en aquest àmbit.
• El règim jurídic aplicable als sòls contaminats.

PRINCIPALS OBJECTIUS

Impulsar una economia circular i baixa en carboni a Espanya, per a complir amb els nous objectius establerts a les directives comunitàries de residus, així com amb els derivats de la directiva de plàstics d’un sol ús. Tot això en la línia de la Estratègia Espanyola d’Economia Circular (España Circular 2030).

Reducció en pes dels residus generats del 13% en 2025 i del 15% en 2030, respecte als generats en 2010.

Limitació de l’ús de plàstics:

• Reducció de la comercialització de productes de plàstic d’un sol ús d’un 50% en 2026 i d’un 70% per 2030, respecte a 2022 en ambdós casos, fomentant l’ús d’alternatives reutilitzables o d’un altre material no plàstic.
• Prohibició de la introducció en el mercat de productes de plàstic como palletes, bastonets, coberts, plats, qualsevol producte fet amb plàstic oxodegradable, així com les microesferes de plàstic de menys de 5 mm.

Es recullen les obligacions dels productors i dels gestors de residus, organitzant-se en tres capítols:

• Obligacions dels productors inicials o altres posseïdors de residus, relatives a la gestió dels seus residus, així com les relatives al emmagatzematge, mescla, envasat i etiquetatge dels seus residus.
• Obligacions dels gestors:
  • Obligacions generals dels gestors en relació amb els requisits d’emmagatzematge i de subscripció de fiances, assegurances o garanties financeres equivalents, així com les obligacions específiques dels gestors de residus en funció de la seva activitat.
  • Objectius i mesures en la gestió dels residus, adreçats a fomentar la preparació per a la reutilització i el reciclat, fixant-se un calendari d’implantació de noves recollides separades: biorresidus, tèxtils, olis de cuina usats, residus domèstics perillosos i residus voluminosos.
  • Mesures específiques per als fluxos de residus dels biorresidus, olis usats i residus de la construcció i demolició. Aquests darrers hauran de recollir-se de manera selectiva a partir de gener de 2024.
  • Es regula el transport de residus destinats a l’eliminació i la valorització.
• Es regulen les comunicacions i autoritzacions de les activitats de producció i gestió de residus.
• Restabliment de la legalitat ambiental mitjançant l’adopció de mesures com el tancament de l’establiment o la paralització de l’activitat, suspensió temporal, requeriment del compliment de les condicions o la presa de mesures correctores imposades per l’autoritat competent.

S’amplia la “Responsabilitat Ampliada del Productor del producte” (RAP):

• Establiment de mesures d’obligat compliment com el disseny dels productes de forma que se redueixi el seu impacte ambiental, establir sistemes de dipòsit que garanteixin la devolució de les quantitats dipositades i el retorn del producte per a la seva reutilització o del residu per al seu tractament, responsabilitzar-se total o parcialment de la gestió dels residus i assumir la responsabilitat financera d’aquestes activitats, entre d’altres.
• Aquestes obligacions s’establiran mitjançant reial decret tenint en compte la seva viabilitat tècnica i econòmica, el conjunt d’impactes ambientals i sobre la salut humana, i respectant la necessitat de garantir el correcte funcionament del mercat interior.

Regulació dels sòls contaminats:

• Reglamentàriament s’aprovarà, actualitzarà i publicarà una llista d’activitats potencialment contaminants dels sòls.
• Els titulars d’aquestes activitats hauran de remetre periòdicament a la comunitat autònoma corresponent els informes en els que figuri la informació que pugui servir de base per a la declaració de sòls contaminats.
• Les persones físiques o jurídiques propietàries de finques estan obligades a declarar si s’ha realitzat o no a la finca transmesa alguna activitat potencialment contaminant del sòl.
• Les comunitats autònomes declararan i delimitaran mitjançant resolució expressa els sòls contaminats.
• Estaran obligats a realitzar les operacions de descontaminació i recuperació regulades a l’article anterior els causants de la contaminació, que quan siguin varis respondran d’aquests obligacions de forma solidària i, subsidiàriament, per aquets ordre, els propietaris dels sòls contaminats i els posseïdors dels mateixos.
• S’inclou la creació de l’Inventari Nacional de descontaminacions voluntàries de sòls contaminats, que serà nodrit pels registres autonòmics.
• Revisa el règim sancionador incloent noves infraccions com l’abandonament, inclòs el de la brossa dispersa o littering, l’abocament i la gestió incontrolada de residus perillosos i també de qualsevol altre tipus de residus.

ALTRES ASPECTES D’INTERÈS

Deroga, entre d’altres, a:

• Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.
• Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol, pel que s’aprova el reglament per a l’execució de la Llei 20/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos.
• L’Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la que es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus.
• L’Ordre de 13 d’octubre de 1989, per la que es determinen els mètodes de caracterització dels residus tòxics i perillosos.

Des de l’1 de gener de 2023:

• Entrarà en vigor el títol VII de la present Llei que inclou dos nous impostos, un sobre envasos de plàstic no reutilitzables i un altre sobre el dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus.
• Quedarà prohibida la distribució gratuïta de productes de plàstic d’un sol ús i haurà cobrar-se un preu per cadascun dels productes de plàstic que s’entreguin al consumidor.